lunes 28 de mayo de 2007
jueves 17 de mayo de 2007
L'arbre que va tocar el sol
Hi havia una vegada un arbre frondós i ple de vida. Durant la seva estància a la terra, tenia ben arrelades les arrels de l’amistat, l’amor als demés, la felicitat entre els homes, el respecte als altres.
Cada persona que passava davant d’ell, li deixava un bocí de la seva alegria i compartien amb ell moments de gaudi i felicitat. Els nens, sovint, s’acostaven a ell, i jugaven junts durant hores. Deixava que grimpessin, pujats damunt les seves branques com qui s’aboca a una finestra. Ell era feliç amb la seva felicitat i la seva innocència. I ells, els nens, trobaven en l’arbre, un amic en qui confiar, sabia escoltar-los i sovint els aconsellava.
Tot era pau al món.
L’arbre tenia una gran mata de fulles verdes, i fins i tot alguna que altra flor s’insinuava entre elles. La seva fortalesa i bona planta, deixaven entreveure la seva manca de preocupacions i la seva immensa felicitat per tot el què l’envoltava.
Sovint era visitat pels ocells, els quals cantaven en honor seu com a mostra d’agraïment per donar-los alberg.
Però un dia, els nens van deixar d’anar a jugar amb ell, els ocells ja no es posaven en les seves branques i cantaven alegres, fins i tot al bosc es respirava un ambient trist i inexplicable.
Preguntà als seus companys, els quals, sense saber-ho, també pressentien aquella tristor que ja es palpava.
Un dia, un colom que passava per allà, va dir:
-“és veritat, vinc del món dels humans i jo mateix m’he quedat parat del què he vist.
De la nit al dia, ha esclatat una guerra entre la gent, hi ha rancúnia, odi, enveja i violència.
· Els grans abusen dels nens i els obliguen a treballar durant hores i hores, amb tan sols cinc anys, i ja no saben el què és jugar.
· Els homes peguen a les dones, les maltracten i fins i tot les maten en alguns casos, i si no les maten o les peguen, les anul·len com a persones i es converteixen en les seves esclaves, ells les humilien amb les seves paraules, i elles acotxen el cap.
· Els blancs odien els negres, els negres als blancs, hi ha odi entre les diferents races, es jutja pel color de la seva pell i no per la maldat de les seves accions, ja siguin negres, blancs o grocs.
· Es fabriquen substàncies nocives anomenades drogues, sovint moren d’una sobredosi. És horrible. L’ esser humà ha embogit.
· S’han format bandes armades que maten indiscriminadament nens, homes i dones; per ideologies polítiques diferents, com a mesures de pressió, qualsevol cosa.
· Nosaltres tampoc ens en lliurem. L’home sembla haver oblidat el respecte que fins fa poc ens tenia i es dedica a maltractar-nos a nosaltres, als boscos, a la natura en general, ens ruixen amb benzina i ens calen foc, malgasten energia, aigua, destrueixen la capa d’ozó. Imagineu com s’han tornat perquè fins i tot el sol en surti perjudicat. Està pujant el nivell del mar i en pocs anys el món serà destruït i l’ésser humà n’haurà estat el causant”.
-Tot això que dius és terrible, amic colom, i no ho podem permetre. Hem de fer alguna cosa per preservar la nostra integritat i tornar la pau al món, eradicant totes aquestes maldats de què ens has parlat.-
Durant un temps, però, no se’ls acudia res. L’arbre va començar a entristir-se i no suportava el pes del seu patiment. En conseqüència, les fulles van començar a caure. Tota la seva mata va anar quedant reduïda a quatre fulles seques. Dels troncs ja no naixien ni fulles, ni flors ni res. Va començar a empetitir-se, i ja no parlava amb ningú. Els seus amics els ocells intentaven animar-lo, i sovint es posaven en ell per parlar-li i donar-li esperances de què tot se solucionaria. Però ell continuava aprimant-se per moments i molts dels seus amics en el bosc van pensar que moriria. Les seves arrels ja estaven podrides, ja no s’alimentava d’amistat, ni d’amor a l’altre ni de felicitat.
Un dia, el colom, molt preocupat pel seu estat, va convocar a tot el bosc a una reunió urgent.
- A la fi se m’ha ocorregut una idea, -exclamà-. Com molt bé va dir el nostre amic arbre, no podem consentir que aquestes atrocitats succeeixen al món. Per tant, jo el recorreré, volant de país en país, de ciutat en ciutat, de poble en poble, demanant els desitjos dels nens i cada un d’ells serà anotat en cada una de les fulles caigudes del nostre arbre amic. La fe i l’esperança dipositada en aquells nens, farà que tot torni a ser com abans. -
I així ho va fer.
Un matí, el colom va marxar, carregat de fulles de l’arbre en les què anotar els desitjos dels nens de tot el món.
Milions de bons desitjos van ser recollits en pocs dies.
Quan ja va acabar, el colom va tornar carregat a la seva llar, on l’esperaven ansiosos els seus companys del món animal i els boscos.
Ràpidament, van llegir tots els bons desitjos dels nens que sumats als seus propis, van crear una força positiva de tal magnitud que van aconseguir transformar-la novament en amor, en harmonia, en respecte i sobretot, en esperança, tornada pel colom gràcies a la seva potinga màgica universal.
I així fou rebuda de nou per tothom, i fou ben acceptada i valorada, destruint aquelles guerres i aquell odi que havia infectat al món i que tant de mal havia ocasionat.
Els nens van tornar a visitar l’arbre, al igual que els ocells (les melodies dels quals van recórrer el món sencer), i les van anar col·locant fulla per fulla, desig per desig, i així es va tornar a carregar de nou de tota aquella energia que van dipositar en les seves arrels i va créixer i créixer fins a tocar el sol, aquell sol que també havia quedat danyat, però que, si més no, ja no tornaria a ser malmès mai més.
I així es va fer patent que l’esperança, junt amb la tenacitat i els bons desitjos, són la potinga més poderosa i invencible que el món pugui posseir.
L’arbre va tocar el sol.
Cada persona que passava davant d’ell, li deixava un bocí de la seva alegria i compartien amb ell moments de gaudi i felicitat. Els nens, sovint, s’acostaven a ell, i jugaven junts durant hores. Deixava que grimpessin, pujats damunt les seves branques com qui s’aboca a una finestra. Ell era feliç amb la seva felicitat i la seva innocència. I ells, els nens, trobaven en l’arbre, un amic en qui confiar, sabia escoltar-los i sovint els aconsellava.
Tot era pau al món.
L’arbre tenia una gran mata de fulles verdes, i fins i tot alguna que altra flor s’insinuava entre elles. La seva fortalesa i bona planta, deixaven entreveure la seva manca de preocupacions i la seva immensa felicitat per tot el què l’envoltava.
Sovint era visitat pels ocells, els quals cantaven en honor seu com a mostra d’agraïment per donar-los alberg.
Però un dia, els nens van deixar d’anar a jugar amb ell, els ocells ja no es posaven en les seves branques i cantaven alegres, fins i tot al bosc es respirava un ambient trist i inexplicable.
Preguntà als seus companys, els quals, sense saber-ho, també pressentien aquella tristor que ja es palpava.
Un dia, un colom que passava per allà, va dir:
-“és veritat, vinc del món dels humans i jo mateix m’he quedat parat del què he vist.
De la nit al dia, ha esclatat una guerra entre la gent, hi ha rancúnia, odi, enveja i violència.
· Els grans abusen dels nens i els obliguen a treballar durant hores i hores, amb tan sols cinc anys, i ja no saben el què és jugar.
· Els homes peguen a les dones, les maltracten i fins i tot les maten en alguns casos, i si no les maten o les peguen, les anul·len com a persones i es converteixen en les seves esclaves, ells les humilien amb les seves paraules, i elles acotxen el cap.
· Els blancs odien els negres, els negres als blancs, hi ha odi entre les diferents races, es jutja pel color de la seva pell i no per la maldat de les seves accions, ja siguin negres, blancs o grocs.
· Es fabriquen substàncies nocives anomenades drogues, sovint moren d’una sobredosi. És horrible. L’ esser humà ha embogit.
· S’han format bandes armades que maten indiscriminadament nens, homes i dones; per ideologies polítiques diferents, com a mesures de pressió, qualsevol cosa.
· Nosaltres tampoc ens en lliurem. L’home sembla haver oblidat el respecte que fins fa poc ens tenia i es dedica a maltractar-nos a nosaltres, als boscos, a la natura en general, ens ruixen amb benzina i ens calen foc, malgasten energia, aigua, destrueixen la capa d’ozó. Imagineu com s’han tornat perquè fins i tot el sol en surti perjudicat. Està pujant el nivell del mar i en pocs anys el món serà destruït i l’ésser humà n’haurà estat el causant”.
-Tot això que dius és terrible, amic colom, i no ho podem permetre. Hem de fer alguna cosa per preservar la nostra integritat i tornar la pau al món, eradicant totes aquestes maldats de què ens has parlat.-
Durant un temps, però, no se’ls acudia res. L’arbre va començar a entristir-se i no suportava el pes del seu patiment. En conseqüència, les fulles van començar a caure. Tota la seva mata va anar quedant reduïda a quatre fulles seques. Dels troncs ja no naixien ni fulles, ni flors ni res. Va començar a empetitir-se, i ja no parlava amb ningú. Els seus amics els ocells intentaven animar-lo, i sovint es posaven en ell per parlar-li i donar-li esperances de què tot se solucionaria. Però ell continuava aprimant-se per moments i molts dels seus amics en el bosc van pensar que moriria. Les seves arrels ja estaven podrides, ja no s’alimentava d’amistat, ni d’amor a l’altre ni de felicitat.
Un dia, el colom, molt preocupat pel seu estat, va convocar a tot el bosc a una reunió urgent.
- A la fi se m’ha ocorregut una idea, -exclamà-. Com molt bé va dir el nostre amic arbre, no podem consentir que aquestes atrocitats succeeixen al món. Per tant, jo el recorreré, volant de país en país, de ciutat en ciutat, de poble en poble, demanant els desitjos dels nens i cada un d’ells serà anotat en cada una de les fulles caigudes del nostre arbre amic. La fe i l’esperança dipositada en aquells nens, farà que tot torni a ser com abans. -
I així ho va fer.
Un matí, el colom va marxar, carregat de fulles de l’arbre en les què anotar els desitjos dels nens de tot el món.
Milions de bons desitjos van ser recollits en pocs dies.
Quan ja va acabar, el colom va tornar carregat a la seva llar, on l’esperaven ansiosos els seus companys del món animal i els boscos.
Ràpidament, van llegir tots els bons desitjos dels nens que sumats als seus propis, van crear una força positiva de tal magnitud que van aconseguir transformar-la novament en amor, en harmonia, en respecte i sobretot, en esperança, tornada pel colom gràcies a la seva potinga màgica universal.
I així fou rebuda de nou per tothom, i fou ben acceptada i valorada, destruint aquelles guerres i aquell odi que havia infectat al món i que tant de mal havia ocasionat.
Els nens van tornar a visitar l’arbre, al igual que els ocells (les melodies dels quals van recórrer el món sencer), i les van anar col·locant fulla per fulla, desig per desig, i així es va tornar a carregar de nou de tota aquella energia que van dipositar en les seves arrels i va créixer i créixer fins a tocar el sol, aquell sol que també havia quedat danyat, però que, si més no, ja no tornaria a ser malmès mai més.
I així es va fer patent que l’esperança, junt amb la tenacitat i els bons desitjos, són la potinga més poderosa i invencible que el món pugui posseir.
L’arbre va tocar el sol.
Un camino solidario en busca de los valores humanos
Un grupo de peregrinos recorrerá a pié, los 1863 km. que separan el monasterio de Montserrat (Catalunya) de la basílica de San Pedro en Roma, pasando por el Santuario de Núria.
Este camino de peregrinaje, inaugurado con motivo de la celebración del 50 aniversario de la asocíación "Amics de la Vall de Núria", pretende ser un vehículo de amistad entre todas las personas y los pueblos por los que pase.
Estos peregrinos quieren dedicar su esfuerzo y sacrificio no solo a caminar, sino a transmitir a la gente, la lucha y la ilusión para hacer un mundo y una sociedad mejor.
Dedicaran sus dias a promover la lucha contra el maltrato a los niños, contra la violéncia de género, contra las drogas, las guerras, la destrucción del medio ambiente y el cambio climàtico.
Por este motivo y desde este portal os pedimos vuestra colaboración. Os pedimos que aporteis vuestro granito de arena, mediante un mensaje a este blog, dejando vuestra opinión sobre cualquiera de esos males que afectan a la sociedad.
- ¿Qué harias para luchar contra la violencia de género?
- ¿Cómo evitarias las guerras?
- ¿Te preocupas por el medio ambiente?
- ¿Estás informado sobre los efectos nocivos de las drogas?
- ¿Eres indiferente al cambio climático?
- ¿Qué harias para evitar el maltrato a los niños?
Escríbenos. Esperamos tu respuesta. No solamente caminamos, sino que queremos un mundo más justo, un mundo de amistad, respeto y comprensión.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
